Inici | Afegir a preferits | E-mail |   
 
LA PARRÒQUIA SERVEIS PARROQUIALS SERVEIS ACCIONS PASTORALS PREGUNTES
Parròquia de Sant Pau Tarragona  
 


EL NOSTRE PATRÓ

Copatró de l´Arxidiòcesi de Tarragona

Un decret romà de 24 d´agost de 1953 (antiga Sacra Congregació de Ritus), a petició de l´arquebisbe de Tarragona, el cardenal Benjamín de Arriba y Castro, declara sant Pau Apòstol Patró principal de tota l´Arxidiòcesi de Tarragona, junt amb la Mare de Déu..., amb tots els drets i privilegis litúrgics que li corresponen.
A petició de l´arquebisbe de Tarragona, Mons Jaume Pujol Balcells, la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments el 4 de maig de 2005 assigna a la festa de la Conversió de l´Apòstol sant Pau la màxima categoria litúrgica, que és la de "solemnitat", la qual cosa permet anteposar aquesta festa a la celebració dominical del temps de durant l´any quan el dia 25 de gener s´escaigui en diumenge. Amb decret de 13 de juliol de 2005 l´arquebisbe Mons. Jaume Pujol Balcells disposa l´execució de l´aprovació romana. Un altre decret de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, de 6 de desembre de 2007, aprova com a segona lectura de la missa en la solemnitat de la Conversió de sant Pau Rm 15,15-16.20-25.28-29, on l´Apòstol manifesta de manera explícita i reiterada la seva voluntat d´anunciar l´Evangeli a Hispania. Amb decret de 15 de gener de 2008 l´arquebisbe Mons. Jaume Pujol Balcells disposa l´execució d´aquesta aprovació romana.



Patró i titular de la Parròquia

Sant Pau, Apòstol dels no jueus

El sant titular d´una església -que, en el nostre cas, també dóna nom a la comunitat parroquial respectiva- no és sols per facilitar la identificació d´aquell lloc de culte. Els sants són advocats i valedors prop del Pare. Per això ens hi arrecerem en moments importants de la nostra vida cristiana: la celebració/renovació del bateig, l´ordenació de bisbes. preveres diaques, i en situacions personals. Pel seu estil de vida, els sants són també model i testimoni que encarna de manera eminent algun o alguns aspectes de l´evangeli de Jesús.

L´apòstol Pau, a part de la festa del seu martiri (29 de juny), que comparteix amb l’apòstol Pere, compta amb una altra celebració: la seva conversió -la nostra festa patronal (25 de gener)-, és a dir, la seva plena adhesió a Jesucrist, que el cridava a ser “llum de les nacions per portar la salvació fins als límits de la terra” (Ac 13,47). Això s’esdevenia pels volts de l’any 36, mentre Saule feia camí cap a Damasc.

De fariseu a cristià

Nascut de pares jueus a Tars de Cilícia, ciutat hel•lenística amb dret de ciutadania romana, centre cultural important, l´apòstol jovençà tenia dos noms: 1’un d´origen hebreu: Xaül = Saulós (hel•lenitzat) [català Saule], i l´altre d´origen romà: Paululus > Paulus = Paulos (hel•lenitzat) [català Pau}. La duplicitat de nom era corrent entre els jueus residents en territori sola influència romana.

L´encontre de Damasc, cap a l´any 36 (Jesús havia mort l´any 28 o 30), a l´edat de 26 anys aproximadament,suposa en Saule un canvi decisiu: de fariseu fanàtic a apòstol Convençut i infatigable de Jesús.

Encara que sant Lluc dóna a Pere la davantera en la predicació de la Bona Nova als pagans (família del centurió romà Corneli: Ac 10), de fet Pau podia dir: "Déu m´ha confiat l’evangelització dels pagans incircumcisos, igual com ha confiat a Pere la dels jueus, que són circumcidats" (Ga 2, 7).

Pau és apòstol perquè "Quan a ell [Déu}, doncs, li semblà bé, em revelà el seu Fil!, perquè jo l´anunciés als qui no són jueus"(Ga 1,16).Per això és apòstol, “no de part dels homes ni per designació d´un home, sinó per obra de Jesucrist i de DéuPare” (Ga 1,1). Pau, doncs, predica una Bona Nova que li ha estat revelada per Jesús: "L´evangeli que jo us vaig anunciar no ve dels homes, i jo ni tan sols, l’he rebut de cap home ni l´he après de ningú: l’he rebut d’una revelació de Jesús” (Ga 1,11).

 

Pau i Tarragona 

El compromís de sant Pau de sembrar la llavor de la Bona Nova de Jesús a les ciutats més importants de l’àrea d’influència romana, li feia escriure als cristians de Roma: "Ara podré complir el gran desig de veure-us que tenia des de fa molts anys. Penso anar cap a Espanya, però de pas, us vindré a veure per fruir de la vostra companyia i perquè m'ajudeu a preparar el viatge" (Rm 15, 23). Aquest gran projecte missional obre la possibilitat que l’Apòstol hagués predicat a les nostres terres, com ho acredita la tradició, atesa la importància de Tàrraco –capital de la província romana de la "Hispània citerior"-, tant per les vies de comunicació com per les característiques de la ciutat.
A més, existeix el testimoni de sant Climent, bisbe de Roma i tercer papa, que l´any 96 escrivia de l’apòstol Pau: "Havent estat pregoner a Orient i a Occident, rebé la recompensa de la seva fe. Havent predicat per tot el món, i havent arribat fins a l´extrem d´Occident, i havent sofert martiri, emigrà d´aquest món cap al lloc sant" (carta de sant Climent papa als cristians de Corint).
La mort de Pau, com la de Pere, s´esdevingué l´any 64, a Roma, durant la persecució de l´emperador Neró, desfermada com a conseqüència de l´incendi de la ciutat.

A partir de l’escrit “San pau, apòstol dels no jueus”, revisat per l’autor;
a “SAN PAU, una església, un apòstol, una comunitat”; Parròquia de Sant Pau; Text: Joaquim Claver i Caselles/M. Mercè Sardà i Pons, dibuixos: Josep M. Riera i Güell; Tarragona, 2006.


Més informació:
GOMIS, J.: Sant Pau, l’apòstol. Ed. Centre de Pastoral Litúrgica. Col·lecció Sants i Santes, núm. 15. Barcelona, 2001.

- Pregària per la Parròquia de Sant Pau. (Parròquia de Sant Pau: "Septenari de la Conversió de Sant Pau apòstol"; escrit per Rafel Serra i Abellà; 2006. Pàg. 23)

- Pregària per l´Arxidiòcesi. (Parròquia de Sant Pau: "Septenari de la Conversió de Sant Pau apòstol"; escrit per Rafel Serra i Abellà; 2006. Pàg. 24)

- Goig de lloança de Sant Pau en la seva conversió. (Parròquia de Sant Pau i Gogistes Tarragonins, núm. 443, 1998; lletra: Joaquim Galià i Romaní, música: Miquel Barbarà i Anglès)