Inici | Afegir a preferits | E-mail |   
 
LA PARRÒQUIA SERVEIS PARROQUIALS SERVEIS ACCIONS PASTORALS PREGUNTES
Parròquia de Sant Pau Tarragona  
 


L´església

Heu entrat en una església.

Aquest edifici s'anomena així perquè aquí s'hi aplega una comunitat de l'Església Catòlica, un grup de creients en Jesucrist, especialment destinada a les reunions de celebració de la Fe. La més important d´aquestes reunions és l'Eucaristia del diumenge. La manera concreta com es fa aquesta reunió és la que, de fet, marca la forma d'aquest espai i del mobiliari que conté. Aquesta església es va construir inspirant-se en els models de les antigues basíliques del cristianisme primitiu. Té una planta rectangular de 42 per 20,80 metres de tres naus: la central, més alta, i dues de laterals, més baixes. L´església presenta acabats de diversos estils: façana de concepció clàssica, columnes interiors d'estil corinti, pilastres planes dòriques a l'absis. A l'angle esquerra de la seva façana principal s'alça el campanar de secció quadrangular de 30 metres d'altura.


Al vestíbul o atri de l'entrada hi podeu llegir diversa informació sobre horaris i activitats de la parròquia: vol ser un espai acollidor per a tothom. La porta lateral dreta dóna al Baptisteri. Cinc columnes per banda separen la nau principal de les dues laterals i un absis semicircular ocupa la capçalera. El sostre està decorat amb vistosos cassetons policromats. Just entrant, a l´esquerra, hi ha la imatge de Jesucrist a la Creu (autor: Camps Arnau, 1959) Algunes persones, com a signe exterior de pregàries interiors, li encenen llantions. Els donatius (ofrenes) que fan expressen Caritat. A la vora, en una vitrina, es pot veure la maqueta del pas complet de la processó del Divendres sant de la Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el seu Descendiment (escultor: Robert Bohigas).

Mirant el pany de paret de damunt la porta principal es pot veure un esgrafiat (autor: Enric Baixeras) de tres figures que representen el bisbe sant Fructuós i els seus diaques sants Auguri i Eulogi (+259). A tocar de cada una de les dues primeres columnes, una bella pica de pedra sobre un suport de ferro forjat ofereix aigua per fer, en entrar, el senyal de la Creu, tot renovant així el propi Baptisme. Als amples llenços laterals (amb esgrafiats geomètrics i motius cruciformes (de Josep M. Vallès) s´hi poden descobrir dotze creus de color argentat: són les indicacions permanents que aquesta església ha estat solemnement dedicada. Dotze són els apòstols de Jesucrist, fonaments de l´Església. A la nau lateral dreta s´obre una porta que comunica amb el Centre Parroquial.

Si avanceu pel passadís central, arribareu al peu del presbiteri, anomenat així perquè allí el prevere (del llatí presbyter) o mossèn hi presideix les celebracions. És l´espai més important de l´església. Al centre hi ha la taula o altar amb tovalles, ciris i flors en la qual s´hi presenta el pa i el vi, que, en l´Eucaristia, seran consagrats, és a dir, seran el Cos i la Sang del Senyor, aliment de Vida i memorial de la seva Pasqua. A la dreta, l´ambó (en grec significa lloc alt), lloc des del qual es proclama la lectura de la Paraula de Déu del llibre de la Bíblia. Es cobreix amb una tela del color corresponent a cadascuna de les etapes litúrgiques de l´any i, en un lloc que destaca, la Creu. El 12 de març de 1973, al terra del presbiteri, i a l’esquerra, eren inhumades les despulles del Cardenal de Arriba y Castro, arquebisbe emèrit de Tarragona, obeint les seves disposicions testamentàries. I al centre del fons de l'absis, la imponent imatge del patró, que dóna nom a la parròquia i a l´església, St Pau apòstol, amb el llibre de les seves cartes on hi ha escrit el fragment de la carta als romans en què expressa el desig de venir a Hispània. L´espasa ens recorda el seu martiri a Roma (autor: Josep Ma Vera). L´àmbit del presbiteri (anomenat absis) està cobert per una volta de quart d´esfera bellament decorada amb una pintura que representa l´escena de la conversió de St Pau (autor: García Olivé) que es pot llegir al llibre dels Fets dels apòstols 9, 1-25.

A la capçalera de la nau lateral esquerra s'obre un petit recinte, acollidor i silenciós, que s’anomena capella del Santíssim Sagrament: un lloc de pregària a Jesucrist, realment present en el Pa Consagrat guardat en el sagrari. Una llàntia encesa i un focus de llum indica el punt. Completen la decoració una sòbria imatge de la Mare de Déu i un vitrall (amb les dues lletres inicials del nom de Jesucrist en grec: XP) que tamisa llum càlida. Al fons de la nau dreta es pot accedir a una habitació anomenada sagristia perquè conté els objectes necessaris per als actes litúrgics que es fan. S’hi pot admirar la Creu amb el Crist ressuscitat i victoriós, que ha passat per la mort i ara viu (escultor: Salvador Navarro, 2000). i un antic baldaquí en baix relleu de fusta tallada, amb tres escenes bíbliques: la pregària d’Abel, el sacrifici d’Isaac, fill d’Abraham, i l’ofrena de Melquisedec (autor: Josep Blasi).

En encarar-vos a la porta principal, podeu donar una mirada al gran finestral pel damunt de la balconada interior (anomenada cor) amb un vitrall de color ambre, en el centre del qual hi figura el dibuix d’un anyell, símbol de Jesucrist, que porta una bandera blanca, signe de victòria. Ara que heu visitat aquest lloc tan significatiu pels cristians i alhora interessant per tothom, potser us pot agradar de saber algunes dades històriques. Es va construir entre els anys 1947 a 1956, en fou l’arquitecte Josep M. Monravà, i va ser beneït i inaugurat el 22 d’abril de 1956 pel cardenal Benjamín de Arriba y Castro, llavors arquebisbe de Tarragona. La làpida que ho recorda és al costat esquerra de l’absis. Va ser consagrat el 22 d’abril de 1981 essent l’arquebisbe Josep Pont i Gol (ho commemora una placa situada a la paret esquerra de l’atri de l’entrada).

 

Més informació:
"El temple, signe d'una altra cosa". 2009. Morell i Rom, F. Xavier; pvre: Delegat diocesà de catequesi i Rector de la parròquia de Sta Clara - Tarragona -