Inici | Afegir a preferits | E-mail |   
 
LA PARRÒQUIA SERVEIS PARROQUIALS SERVEIS ACCIONS PASTORALS PREGUNTES
Parròquia de Sant Pau Tarragona  
 


Tarragona, 5 d’agost de 2012

Bona tarda.

Sortint de Missa, m’han preguntat, ¿com va el Seminari Menor? (els hi agraeixo, perquè m’ha fet veure que pot interessar a algú més),  els hi he respost: Molt bé, gràcies a Déu. I la conversa ha seguit: Explica’ns-ho, m’han dit...

L’estiu de l’any 2011 el Sr.Arquebisbe va reafirmar com a important el valor del Seminari Menor (havíem viscut “l’Any sacerdotal” com a referència en el nostre treball pastoral habitual, per tant i és molt possible que tot el que va viure's hi ajudés). Per aquest servei se'ns va demanar, a dos preveres i a un servidor (Equip de formadors al Seminari Menor) que hi treballéssim ja durant el curs 2011-2012, un servei ben coordinat amb el Seminari Major, que és a Barcelona (integrat al Seminari Major Interdiocesà) i proper al treball pastoral del Secretariat de vocacions.

Una proposta per l’acompanyament als nois, adolescents i joves, que entre els 12 i els 18 anys presentin indicis de vocació al presbiterat i manifestin voler educar-ho des de la llibertat, compartint l’experiència. Si voleu, un altre dia, en podem parlar més a poc a poc. El Seminari Menor en el que el Sr.Arquebisbe s’ha reafirmat, suposa recollir el testimoni d’un treball fet amb dedicació i esperit de servei durant molts anys,  que ens projecta i compromet vers el futur .

Ho comparteixo amb el treball pastoral a la Parròquia de Sant Pau i els tres preveres que som al Seminari Menor, el curs 2011-2012, som Mn. Xavier Roig, Mn. Simó Gras, alhora Director del Secretariat de Vocacions i un servidor i, el curs 2012-2013, si Déu vol, serem Mn. Xavier Roig, Mn. Albert Fortuny i un servidor.

Vocacions (en l’infant, l’adolescent o jove)?. Doncs sí, però ara ni puc -seria massa llarg- ni aquesta reflexió és el lloc per entrar en detalls, però confieu-hi i, si ho voleu, en podem parlar, de fet crec que cal parlar-ne.

Els que em coneixeu sabeu com penso i que penso en la pregunta que ens hem fem, en cada etapa de la vida: Què vol Déu de mi? [i cal ser acompanyats per captar-la i per respondre-hi (Ac 8, 26-40)], això ho dic pensant en tothom, nois i nois, homes i dones.

Cal educar i acompanyar per viure la vida com una vocació (la resposta a la crida que Déu ens fa) perquè és des d’una comprensió de la vida com a vocació s’entén la mateixa vida, les persones i el món en els més profund del que s’hi viu (Jn 4,1ss). La vocació al presbiterat ens serà fàcil comprendre-la i valorar-la entre les respostes específiques a les que Déu crida  a alguns nois per al servei en l’església, tota ella vocacional (Ef 4,4-6.11-12).

El Concili Vaticà II, d´acord amb la tradició de l´Església, quan fa referència a la vocació al presbiterat dels infants i dels adolescents parla de “llavors vocacionals”.

El Seminari Menor, doncs, és una proposta per a fer a aquells joves que valorin indicis de vocació al presbiterat en ells i, així, oferir-los l’ajuda en l’experiència que és respondre a aquesta crida de Déu.

Té una gran importància el grup, la formació, la pregària i la celebració, l’estudi, el lleure, l’esport i, ho deixo per al final per tal de subratllar-ho: la parròquia i la implicació de la mateixa família. Tot això viscut amb l’acompanyament de l’Equip de formadors i seguint un pla de vida personalitzat segons l’edat.

Estimeu, doncs, al Seminari i estimeu-lo com una proposta a fer perquè alguns dels nois i noies que coneixeu i estimeu trobin qui els acompanyi en la resposta a la crida que Déu els hi fa,  això suposa una acció pastoral amb “gruix” on es plantegi seriosament l’acompanyament a les persones i dedicar-hi temps i energies, on donem testimoni de la nostra vida “vocacional” per acompanyar “en la vocació”, els preveres, certament, però també els diaques i les famílies, qui treballa o és a la universitat o a d’Institut o al col·legi, qui és monitor de l’esplai o catequista, etc. Acompanyar un infant, un o una adolescent, un adult o a una persona ja gran en el seu creixement quan aquesta persona es pregunta “Què vol Déu de mi? és un privilegi del què gaudeix  qui és al costat alhora que li ofereix a aquesta persona el millor servei.

Ja veieu, doncs com n’és d’important comprendre coordinat el treball pastoral a la Parròquia, no ens enganyem, ja que ens hi va molt i ho dic pensant en que educar la vida com a vocació per viure-la és educar el bagatge necessari per respondré lliurement en el dia a dia (I Pe 3,15). Tots els serveis parroquials “cal que hi posem el coll”, que procurem ser conscients de que som Església i ho hem d’acompanyar, ho hem d’educar (Lc 24, 13-35).

Ara, qui al preguntar-me va originar aquesta reflexió em podria preguntar: “Hi ha nois, que al setembre començaran el curs al Seminari Menor?”. Sí, n’hi ha, però ho comentaré en una altra reflexió.

Cordialment

Joan Anton Cedó Perelló

5 d’agost de 2012