Inici | Afegir a preferits | E-mail |   
 
LA PARRÒQUIA SERVEIS PARROQUIALS SERVEIS ACCIONS PASTORALS PREGUNTES
Parròquia de Sant Pau Tarragona  
 


9 de juny de 2012

Nois i noies i també als adults i als adolescents que celebrareu la Confirmació aviat. M’ha semblat que podia escriure-us quatre reflexions que aquests dies m’ha suggerit la proximitat de la Confirmació:

Permeteu-me que us digui que, en tot el camí que és la Catequesi per a preparar-nos, el més important és haver descobert que Jesús ens convida a escoltar-lo i fer-ho amb agraïment:

Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d'escoltar-la” (Mc 4,33):

Durant aquest temps de preparació hem escoltat la Paraula i, una vegada més, se’ns recorda que en som testimonis, enviats a anunciar la Bona Nova a transmetre-la amb fidelitat. La vostra vida és camí per on passa l’Evangeli i arriba als que són al vostre costat i als que són més lluny:

“Reconegueu en els vostres cors el Crist com a Senyor; estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança” (I Pe 3,15)

“Joves compromesos en la tasca evangelitzadora” (“Grups de vida cristiana”, a la Revista “Església de Tarragona”, núm.263, pàgs. 16-17

De diumenge en diumenge, la missa és escola de vida i per a la vida, font de vida. Hi sou, si, hi sou molt presents, tots i totes i cadascú personalment: ¡hi sou!. Us recordo i a la Parròquia us recordem en cada pregària i en cada referència de la Paraula que s’escolta (i també els dies laborables!). Deixeu-me dir, amb tot l’afecte, que us hi trobo a faltar molts diumenges, gairebé cada diumenge (siguem realistes!), com a casa, amb la família, Imagineu-vos que la vostra cadira quedés buida a la taula. I amb el mateix afecte i amistat us dic que per viure fidels a l’Evangeli cal ser obertament actius a l’espiritualitat i a aquesta font extraordinària de vida que és l’Eucaristia. Perquè no hi pensem una miqueta més?:

“Tots eren constants a escoltar l'ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries. Per mitjà dels apòstols es feien molts prodigis i senyals, i la gent sentia un gran respecte” (Ac 2,42-43)

Veig amb agraïment com creix el voluntariat parroquial i com els adolescents i joves sou actius i generosos. Dit això, i com ho valoro i estimo i després de dir que no deixeu de ser-hi, perquè és un gran bé i una manera molt positiva de ser en la societat, us dic que cal ser persones de pregària, personalment i comunitària, és l’experiència que crea comunitat i l’acompanya, ajuda a que siguem actius amb rigor i responsabilitat, coherents, cuideu i vetlleu l’equilibri per ser homes i dones equilibrats,... Ah! I ajudeu-me a mi, si us plau, en tot això que us he dit. Gràcies:

“eren constants a assistir unànimement al culte del temple. A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor. Lloaven Déu i eren ben vistos de tot el poble. I cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui acollien la salvació” (Ac 2, 46-47)

Cordialment

Joan Anton Cedó Perelló